“Quan entres a l’hospital sembla que pateixis una transformació. Jo vaig entrar sent l’Edgar Vinyals i vaig sortir sent l’Edgar, bipolar, Vinyals.”
La recent batejada sala Joan Isant del Palau dels Marquesos de la Floresta es va omplir dissabte passat per a escoltar a l’Edgar Vinyals, integrador social i director de l’Associació Oci Inclusiu Sarau. Es tractava de la primera d’un total de 3 jornades que s’organitzen aquest any dins del projecte de Les meves raons impulsat per l’Àrea de Salut Mental de l’Associació Alba, el Centre de dia en salut mental de Tàrrega i l’Associació Ondarà – Sió de salut mental.
La xerrada es va centrar en parlar sobre l’autoimatge, l’estigmatització i l’etiquetatge que pateixen les persones amb alguna malaltia mental. Vinyals va parlar des de la seva experiència professional com a persona que porta 6 anys treballant en diferents serveis educatius i residencials, i des de la seva experiència personal, ja que està diagnosticat amb un transtorn bipolar i, per tant, ha passat per diferents recursos de la xarxa de salut mental i coneix molt bé com a usuari el seu funcionament.El cas de Vinyals té un punt d’excepcional, ja que gràcies al coneixement que té de la seva pròpia malaltia i el treball personal que ha fet l’han portat, des de fa un temps, a prendre la decisió de deixar la medicació. Durant la conferència es va mostrar força crític amb els professionals de la psiquiatria i amb la tendència actual d’abusar dels fàrmacs.
Autoimatge, empoderament i etiquetes
La presentació es va estructurar en 3 parts. Una primera part introductòria on va parlar de la autoimatge, del que representa la imatge per les persones. Quina importància té la imatge en les relacions socials quan ens movem amb gent que coneixem i amb gent que no coneixem?
“Quan entres a l’hospital sembla que pateixis una transformació. Jo vaig entrar sent l’Edgar Vinyals i vaig sortir sent l’Edgar bipolar Vinyals. Passem de ser un subjecte a un objecte d’intervenció, un diagnòstic i això afecta en l’autoimatge”, va explicar Vinyals. I va afegir: “Segons la psiquiatria tots som iguals en funció de l’etiqueta o el diagnòstic que tenim”.
“Cal personalitzar i humanitzar les persones amb un diagnòstic han de recuperar la seva identitat com a Pere, com a Edgar com el que sigui. Que la recuperin i que sigui aquesta la identitat que els defineixi com a persona. El trastorn mental és un dels 10 aspectes que et poden definir, però no és l’atribut fonamental”, va puntualitzar.
El segon punt que es va tractar va ser el concepte de l’empoderament, entès com una manera de donar poder i llibertat a les persones per a decidir i potenciar les seves capacitats, siguin quines siguin.
Segons Vinyals, “les persones que tenim un diagnòstic de transtorn mental som persones raonables i conscients i per tant som capaços de prendre decisions sobre les coses que ens afecten i som capaços de decidir sobre què volem i el que no volem; quan ho volem i com ho volem. I dic això, perquè de vegades se’ns nega aquesta capacitat i la gent decideix per nosaltres. L’empoderament resideix en això, la llibertat, la llibertat de prendre decisions”.
Va posar com a exemple una anècdota personal relacionada amb la tria i la presa de decisions: “Amb 15 anys em van dir que no podria estudiar integració social, perquè em podria generar situacions d’estrés que eren incompatibles amb el meu transtorn. Vaig engegar a la psiquiatra i li vaig dir que tenia clar que volia estudiar integració social i que volia dedicar-me a treballar en això. I ella em deia que no podia exposar-me a certs nivells d’ansietat, perquè això em podria provocar desequilibris. Doncs és trencar amb tot això i arriscar-nos i no deixar-nos condicionar per certes informacions·”.
Per últim es va parlar sobre les etiquetes. A través de l’aspecte físic o del que ens poden arribar a explicar d’una persona ens creem una imatge i d’alguna manera l’etiquetem, l’encasillem. El problema de les etiquetes en l’àmbit de la salut mental agafa una gran dimensió, ja que s’hi afegeixen els prejudicis i els estereotips que acaben creant en les persones una imatge de la realitat sense conèixer-la.
“La inclusió social passa per humanitzar la falta de salut mental. Sembla que els transtorns mentals siguin coses que tenim molt lluny, però el malestar, el patiment, la felicitat o la tristesa ha estat sempre present en la vida de les persones humanes. Ara sembla que hi ha una tendència que totes aquestes emocions humanes que són tant naturals en els éssers, sembla que ara sigui qüestió de la psiquiatria. I no senyors! La salut mental no és malaltia. Si parlem de salut mental no estem parlant de malalties, parlem de benestar, que la persona estigui satisfeta de qui és, què fa, què diu i què pensa. Això és salut mental” va explicar en un moment de la conferència Edgar Vinyals.
Crític amb la psiquiatria i la medicació
Durant la conferència Vinyals va ser molt crític amb la tendència actual dels professionals de la psiquiatria de receptar molts fàrmacs i medicaments per tal de tenir controlades les persones amb alguna malaltia mental.
La seva experiència personal en aquest sentit és força sorprenent, ja que fa temps que va decidir per ell mateix deixar de medicar-se i continuar la seva vida sense medicació.
“Això és un procés molt personal de cadascú”, va confessar. “Crec en la medicació i crec en la funció que fa. En alguns moments és imprescindible i necessària, però en d’altres no. I potser una sí que l’hem de mantenir, però hem de posar en dubte tot el carro que ens poden arribar a donar. Quines coses depenen de nosaltres i quines depenen dels fàrmacs.”
“Posem el cas: El fet que jo estigui menys angoixat o que estigui més actiu ha de passar per prendre certs antidepressius o ansiolítics o potser passa també per a fer esport, dormir més, menjar millor o tenir un lleure més actiu i tenir moments més agradables? Si anem donant la responsabilitat als fàrmacs i ens l’anem traient a nosaltres acabarem en aquests culs de sac que ens dóna la psiquiatria on tots som iguals segons el diagnòstic que tenim.
La importància de la psiquiatria, la importància dels fàrmacs, però per sobre de tot la importància de les persones i la capacitat que tenim per a poder transformar la nostra realitat”, va explicar amb contundència.
El cicle de jornades Les Meves Raons
Les Meves Raons és un projecte artístic que té com a objectiu difondre la realitat que viu una persona amb malaltia mental i conscienciar la societat de la necessitat de promoure la inclusió social. Aquest treball es va iniciar l’octubre de l’any passat amb una primera instal·lació artística al Palau dels Marquesos i finalitzarà aquest octubre coincidint amb el dia de la salut mental (10 d’octubre) amb una segona instal·lació feta a partir de bocins de diferents realitats i experiències.
D’ara i fins el mes d’octubre es celebraran 2 jornades més on es tocaran alguns dels temes protagonistes que es podran trobar a la instal·lació d’aquest any del projecte de Les Meves Raons.
En el taller de audiovisuals hem après a fer un vídeo.Els passos a seguir son:Confecció del storyboard, que consisteix en dibuixar en vinyetes l'historia del vídeo que volem fer.Aqui es reflectira el guio amb diferents plans ja siguin curts, generals etc.Llavors passem a la gravació amb un iPhone seguint la storiboard.Després gravarem en veu en "off " l'explicació del vídeo, i finalment busquem una música per posar-la de fons.
Des d'ACFAMES, l'Associació Catalana de Familiars i Malalts d'Esquizofrènia, han presentat una nova campanya que engegada conjuntament amb Superàtic, dissenyador gràfic, i que té com a objectiu sensibilitzar la societat en contra de l'estigma i el prejudici que existeix en els trastorns mentals. 
La xerrada es va centrar en parlar sobre l’autoimatge, l’estigmatització i l’etiquetatge que pateixen les persones amb alguna malaltia mental. Vinyals va parlar des de la seva experiència professional com a persona que porta 6 anys treballant en diferents serveis educatius i residencials, i des de la seva experiència personal, ja que està diagnosticat amb un transtorn bipolar i, per tant, ha passat per diferents recursos de la xarxa de salut mental i coneix molt bé com a usuari el seu funcionament.
“Cal personalitzar i humanitzar les persones amb un diagnòstic han de recuperar la seva identitat com a Pere, com a Edgar com el que sigui. Que la recuperin i que sigui aquesta la identitat que els defineixi com a persona. El trastorn mental és un dels 10 aspectes que et poden definir, però no és l’atribut fonamental”, va puntualitzar. 
“Això és un procés molt personal de cadascú”, va confessar. “Crec en la medicació i crec en la funció que fa. En alguns moments és imprescindible i necessària, però en d’altres no. I potser una sí que l’hem de mantenir, però hem de posar en dubte tot el carro que ens poden arribar a donar. Quines coses depenen de nosaltres i quines depenen dels fàrmacs.” 
