Passos per fer el vídeo del Palau dels Marquesos (explicat per la Pilar)

Durant el taller d'audiovisual estem realitzant cada 2 o 3 persones un storyboard sobre el Palau dels Marquesos de la Floresta que consisteix en dibuixar amb vinyetes els diferents planos que volem gravar amb l'iphone.
Quan es veu el vídeo es sent una veu en off explicant la història sobre el Palau dels Marquesos de la Floresta i es sent una música de fons.
L'storyboard serveix com un guió per a poder gravar.

Jo ho vaig fer amb el David i la Mariona i entre tots tres vam haver de decidir quins eren els millors planos a dibuixar recorrent el Palau i vam realitzar el procés explicat  unes línies més amunt.

També podreu veure l'storyboard de la cançó porque te vas

"Caminamos hacia una sociedad de enfermos"

Aquest mes de març La contra de La Vanguardia ha publicat algunes entrevistes interessants relacionades amb salut mental. Aquí us deixem l'entrevista que van fer a Javier Peteiro, doctor en medicina i bioquímica. Molt interessant! 

Sentido común

Lo más estimulante para un entrevistador es encontrar gente que piense por sí misma, que cuestione, que nos regale material sobre el que pensar... Peteiro reivindica el papel de la ciencia como búsqueda de conocimiento y descree de esa moda de dar a todo acto humano una explicación hormonal. Nos recuerda la importancia de la relación médico- paciente por encima de los protocolos, y nos advierte de la tendencia a medicalizarlo todo. Le entristece el ombliguismo de muchos hospitales, esa idea de que si algo no se cura aquí, no se cura en ningún sitio: "Hay que relacionarse con otros hospitales del mundo". De todo ello ha hablado en la Biblioteca del Camp Freudià de Barcelona.

El cientificismo es la nueva fe atea?
Vamos hacia ahí. Todo empezó con el código genético y la transformación de la materia viva, que nos llevó a creer que una vez que tenemos un gen y sabemos lo que hace podremos corregirlo.

¿Falso?
En el ADN no hay una relación causa-efecto como se creía hace años; las partes influyen en el todo y el todo en las partes. Su complejidad es fabulosa, y mantener frente a eso un reduccionismo ingenuo es absurdo; por ejemplo, cuando nos dicen que se ha descubierto el gen de la homosexualidad.

O el gen de Dios.
Una cosa es divulgar ciencia y otra, ciencia y creencia. Decir que nos enamoramos porque la dopamina sube es una estupidez. Enamorarse es más complejo que un subidón de dopamina. Afirmarlo es una tontería con consecuencias trágicas porque se asume, por ejemplo, que la depresión es una carencia de determinados neurotransmisores cuando eso es una mera hipótesis.

Entiendo.
Entonces a la gente le recetan antidepresivos para dar y tomar, cuando su eficacia es altamente dudosa.

Tranquiliza saber que no todas nuestras decisiones las toman las hormonas.
Parece que si pudiéramos medir los niveles de dopamina, serotonina y vasopresina, podríamos saber si una persona va a tener una estabilidad de pareja determinada.

Pero hay un correlato.
Una cosa es que, a la vez que uno vive, haya cambios en los neurotransmisores y las hormonas, y otra, ver ahí la clave de todo, un reduccionismo molecular de lo propiamente humano que es ingenuo y dañino.

En EE.UU. ya se hacen entrevistas de trabajo con parámetros de este tipo.
La obsesión por medirlo todo conduce a los test psicométricos, y recientemente, al análisis de imagen cerebral. Ya ha habido casos en juicios en los que se han presentado mapas de imagen cerebral para esgrimir que la persona no ha sido responsable de sus actos o al revés. Hay una tendencia a biologizar.

Hay genes que se han asociado a un comportamiento violento.
Sí, y es muy peligroso, si yo tengo unos genes de riesgo físico o psíquico, nadie me va a contratar. Además, son teorías que años después se desmontan, como vimos con la de los cromosomas XYY de los asesinos.

¿Cuál es el problema de la medicina?
Ha avanzado mucho en técnica, sobre todo diagnóstica. El poder de la imagen es extraordinario, pero la relación médico-paciente no puede ser sustituida por una robotización. Y hay algo que puede ser nefasto.

Cuénteme.
Caminamos hacia una medicina por protocolos y hacia una sociedad de enfermos, porque lo que antes era normal –ahora siguiendo el esquema de salud que auspició la OMS–, ha pasado a ser enfermedad. Según ese esquema, nadie está sano: un adolescente por ser adolescente, una persona mayor, por ser mayor; algo absurdo.

…
Es decir, lo estamos medicalizando todo. Si no estamos enfermos, estamos en riesgo de estarlo, con lo cual hay que tratar ese riesgo, sea el colesterol, el azúcar, la tensión, el sol, o lo que sea. Vivimos en un mundo en el que parece que sea casi milagroso que vivamos, ¿y eso qué lo favorece?

El negocio.
Evidentemente, hay un peso de las farmacéuticas, pero también la medicina está dirigida por las grandes empresas diagnósticas, de imagen, de análisis, que son necesarias, pero hay asociado a ese carácter técnico una obsesión por cuantificarlo todo.

¿A qué se refiere?
No es que un niño tenga un carácter u otro, hay que hacer test. Si te encuentras en plena forma, no importa, hay que medir el colesterol, y si está por debajo de una cifra –que cada vez ponen más baja–, hay que tomar un medicamento de por vida.

¿Qué ocurre con la investigación?
Antes los científicos buscaban conocer, ¿pero qué es hoy en día un científico?... Un profesional de la ciencia, lo que significa vivir de eso, es decir, publicar o patentar, ser un productor, no un buscador.

No apartarte del camino.
No se premia la originalidad, los proyectos son memorias finales, pero sin los resultados. Para que un proyecto se financie tiene que ser realizable, pero eso no es ciencia.

La ciencia es partir de una incógnita.
Sí. Hemos pasado de la investigación revolucionaria, como fue la de Einstein, que buscaba el conocimiento por el conocimiento –y precisamente por no buscar nada a veces encontraban grandes cosas–, a una investigación de tipo incremental, es decir, paso a paso, publicación tras publicación.

¿Ahora hay menos sabiduría?
Sabe más un científico actual de lo que sabía Aristóteles, pero no es más sabio.

¿Qué ha aprendido humanamente en el ejercicio de su profesión?
He visto que cada vez la gente importa menos, con la apariencia de que importamos. Vivimos un higienismo estúpido, ahora los fumadores son como leprosos a la vez que coexisten con el botellón, que está destruyendo y enajenando a la juventud, de manera que es cómoda para este sistema básicamente mercantil. Esencialmente, he visto el desprecio a la persona, al ser humano.

Entrevista a Princesa Inca, poeta i somiadora psiquiatritzada

Avui la Vanguardia ha tret a la seva contra una entrevista a una dona que es fa dir Princesa Inca i que colabora des de fa 6 anys a la "tertulia de locos" del programa de ràdio de la SER La ventana de Gemma Nierga.
Una interessant entrevista on parla sobre la seva malaltia (una barreja entre bipolaritat i esquisofrènia) i on presenta el seu llibre de poemes que tot just ara acaba de publicar.
(Cliqueu a sobre de la imatge per ampliar-la).

Taller laboral

Som un grup de usuaris els que ens preparem per incorporar-nos al mon laboral. Per tal de poder realitzar la preparació tenim una monitora que es diu Olga.Em començat les activitats parlant de les característiques del mon laboral actual amb la complexitat de les circumstancies que el envolten com per exemple les noves tecnologies o la dinàmica del mercat laboral.També em estudiat la gran diversitat dels diferents tipus de contracte que actualment regulen les activitats laborals. Som conscients de la dificultat de trobar una feina estable degut a la gran crisi econòmica que ens envolta però intentarem fer un esforç per tal de continuar cap en davant.  Antoni H.

Millors condicions del treball

Amb la Olga al taller de modul laboral i estem tractant diferents temes, habilitats del treball, resolució de problemes, s'ha versen sortir d'alguna pífia. Compliment de horaris: Es poden fer unes quaranta hores setmanals com a màxim., si treballes mes de sis hores setmanals tens un quart d'hora de descans. Jordi.     

Restauració de mobles i decoració

Al Xavi es un noi eixerit que arribat de nou monitor hi amb ell fent activitats com per exemple restauració de mobles i decoració. Ara estem restaurant la terrasseta i també pintem fustes blanques per la malaltia que celebrarem el octubre. Ramon

Mòdul laboral

El mòdul laboral és un taller que el realitzem amb una monitora que es diu Olga on hi aprenem diferents aspectes del món laboral com els tipus de contractes, els horaris, la jornada laboral, les vacances,els permisos com per exemple:matrimoni,trasllat.... entre altres conceptes que també són importants a l'hora de conèixer millor el món laboral.

Els conceptes que anem aprenent la Olga els va esquematitzant en una cartolina on està resumit i es pot consultar sempre que tinguem un dubte.

També vam renovar la tarja de renovació de l'atur a través d'Internet.
Pilar.

Que fem en el taller practic

El taller practic de Prelaboral esta format per dos grups, de tres o quatre components cada un i esta dividit en el grup de decoració i el de restauració. En els dos grups aprenem a autogestionar-nos, es a dir,pensem el que necessitem el que em de comprar i el que pot valdre, així també a organitzar-nos a l'hora de repartir la feina.

Fins ara em pintat unes finestres de la terrassa i s'han rascat i envernissats uns calaixos amb els que s'han confeccionat una estanteria  

Mòdul pràctic

Al mòdul pràctic amb el Xavi hi ha dos grups: el de decoració i retauració.

Jo estic al de restauració , la primera feina que varem fer era una estanteria enganxada amb calaixos. Està col-locat al pujar al 1er pis.

I aquesta segona feina, que és en la que estem en aquests moments és un treball més individual.

(Cadascú s'ha decidit per fer una feina diferent a l'altre)

Jo estic fent una taula , que de moment estic començant a treballar , també amb calaixos.

Campanya I LOVE MY BRAIN

Des d'ACFAMES, l'Associació Catalana de Familiars i Malalts d'Esquizofrènia, han presentat una nova campanya que engegada conjuntament amb Superàtic, dissenyador gràfic, i que té com a objectiu sensibilitzar la societat en contra de l'estigma i el prejudici que existeix en els trastorns mentals.

La campanya vol reforçar els missatges positius i incideix en la necessitat de reforçar l’autoestima dels propis afectats en contra de l’autoestigma existent en molts d’ells.

Aquest és el link de la pàgina web de la campanya www.ilovemybrain.org

També us podeu fer amics de la campanya a través del Facebook, pefil: Love brain.

Us animem a participar-hi!

Presentació del llibre "Esquizofrènia en primera persona" de Mercè Torrentallé

L'Associació Salut Mental Ponent organitza la presentació del llibre "Esquizofrènia en primera persona" de l'autora Mercè Torrentallé i Rocaspana, escrit i basat en les obres pictòriques de la mateixa autora. 

La presentació es realitzarà el proper dia 17 de març a les 19 hores al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (C/ Sant Crist 1 de Lleida). Apadrinaran aquest acte el Doctor Pifarré, Director de Salut Mental i Addiccions de Lleida, Montse Macià, Directora del Museu de Lleida i Gemma Fleta, Gerent de Saluit Mental Ponent.

Resum de la 1a Jornada de salut mental Les Meves Raons

“Quan entres a l’hospital sembla que pateixis una transformació. Jo vaig entrar sent l’Edgar Vinyals i vaig sortir sent l’Edgar, bipolar, Vinyals.”

La recent batejada sala Joan Isant del Palau dels Marquesos de la Floresta es va omplir dissabte passat per a escoltar a l’Edgar Vinyals, integrador social i director de l’Associació Oci Inclusiu Sarau. Es tractava de la primera d’un total de 3 jornades que s’organitzen aquest any dins del projecte de Les meves raons impulsat per l’Àrea de Salut Mental de l’Associació Alba, el Centre de dia en salut mental de Tàrrega i l’Associació Ondarà – Sió de salut mental.

La xerrada es va centrar en parlar sobre l’autoimatge, l’estigmatització i l’etiquetatge que pateixen les persones amb alguna malaltia mental. Vinyals va parlar des de la seva experiència professional com a persona que porta 6 anys treballant en diferents serveis educatius i residencials, i des de la seva experiència personal, ja que està diagnosticat amb un transtorn bipolar i, per tant, ha passat per diferents recursos de la xarxa de salut mental i coneix molt bé com a usuari el seu funcionament.

El cas de Vinyals té un punt d’excepcional, ja que gràcies al coneixement que té de la seva pròpia malaltia i el treball personal que ha fet l’han portat, des de fa un temps, a prendre la decisió de deixar la medicació. Durant la conferència es va mostrar força crític amb els professionals de la psiquiatria i amb la tendència actual d’abusar dels fàrmacs.

Autoimatge, empoderament i etiquetes

La presentació es va estructurar en 3 parts. Una primera part introductòria on va parlar de la autoimatge, del que representa la imatge per les persones. Quina importància té la imatge en les relacions socials quan ens movem amb gent que coneixem i amb gent que no coneixem?

“Quan entres a l’hospital sembla que pateixis una transformació. Jo vaig entrar sent l’Edgar Vinyals i vaig sortir sent l’Edgar bipolar Vinyals. Passem de ser un subjecte a un objecte d’intervenció, un diagnòstic i això afecta en l’autoimatge”, va explicar Vinyals. I va afegir: “Segons la psiquiatria tots som iguals en funció de l’etiqueta o el diagnòstic que tenim”.

“Cal personalitzar i humanitzar les persones amb un diagnòstic han de recuperar la seva identitat com a Pere, com a Edgar com el que sigui. Que la recuperin i que sigui aquesta la identitat que els defineixi com a persona. El trastorn mental és un dels 10 aspectes que et poden definir, però no és l’atribut fonamental”, va puntualitzar.

El segon punt que es va tractar va ser el concepte de l’empoderament, entès com una manera de donar poder i llibertat a les persones per a decidir i potenciar les seves capacitats, siguin quines siguin.

Segons Vinyals, “les persones que tenim un diagnòstic de transtorn mental som persones raonables i conscients i per tant som capaços de prendre decisions sobre les coses que ens afecten i som capaços de decidir sobre què volem i el que no volem; quan ho volem i com ho volem. I dic això, perquè de vegades se’ns nega aquesta capacitat i la gent decideix per nosaltres. L’empoderament resideix en això, la llibertat, la llibertat de prendre decisions”.

Va posar com a exemple una anècdota personal relacionada amb la tria i la presa de decisions: “Amb 15 anys em van dir que no podria estudiar integració social, perquè em podria generar situacions d’estrés que eren incompatibles amb el meu transtorn. Vaig engegar a la psiquiatra i li vaig dir que tenia clar que volia estudiar integració social i que volia dedicar-me a treballar en això. I ella em deia que no podia exposar-me a certs nivells d’ansietat, perquè això em podria provocar desequilibris. Doncs és trencar amb tot això i arriscar-nos i no deixar-nos condicionar per certes informacions·”.

Per últim es va parlar sobre les etiquetes. A través de l’aspecte físic o del que ens poden arribar a explicar d’una persona ens creem una imatge i d’alguna manera l’etiquetem, l’encasillem. El problema de les etiquetes en l’àmbit de la salut mental agafa una gran dimensió, ja que s’hi afegeixen els prejudicis i els estereotips que acaben creant en les persones una imatge de la realitat sense conèixer-la.

“La inclusió social passa per humanitzar la falta de salut mental. Sembla que els transtorns mentals siguin coses que tenim molt lluny, però el malestar, el patiment, la felicitat o la tristesa ha estat sempre present en la vida de les persones humanes. Ara sembla que hi ha una tendència que totes aquestes emocions humanes que són tant naturals en els éssers, sembla que ara sigui qüestió de la psiquiatria. I no senyors! La salut mental no és malaltia. Si parlem de salut mental no estem parlant de malalties, parlem de benestar, que la persona estigui satisfeta de qui és, què fa, què diu i què pensa. Això és salut mental” va explicar en un moment de la conferència Edgar Vinyals.

Crític amb la psiquiatria i la medicació

Durant la conferència Vinyals va ser molt crític amb la tendència actual dels professionals de la psiquiatria de receptar molts fàrmacs i medicaments per tal de tenir controlades les persones amb alguna malaltia mental.

La seva experiència personal en aquest sentit és força sorprenent, ja que fa temps que va decidir per ell mateix deixar de medicar-se i continuar la seva vida sense medicació.

“Això és un procés molt personal de cadascú”, va confessar. “Crec en la medicació i crec en la funció que fa. En alguns moments és imprescindible i necessària, però en d’altres no. I potser una sí que l’hem de mantenir, però hem de posar en dubte tot el carro que ens poden arribar a donar. Quines coses depenen de nosaltres i quines depenen dels fàrmacs.”

“Posem el cas: El fet que jo estigui menys angoixat o que estigui més actiu ha de passar per prendre certs antidepressius o ansiolítics o potser passa també per a fer esport, dormir més, menjar millor o tenir un lleure més actiu i tenir moments més agradables? Si anem donant la responsabilitat als fàrmacs i ens l’anem traient a nosaltres acabarem en aquests culs de sac que ens dóna la psiquiatria on tots som iguals segons el diagnòstic que tenim.

La importància de la psiquiatria, la importància dels fàrmacs, però per sobre de tot la importància de les persones i la capacitat que tenim per a poder transformar la nostra realitat”, va explicar amb contundència.

El cicle de jornades Les Meves Raons

Les Meves Raons és un projecte artístic que té com a objectiu difondre la realitat que viu una persona amb malaltia mental i conscienciar la societat de la necessitat de promoure la inclusió social.  Aquest treball es va iniciar l’octubre de l’any passat amb una primera instal·lació artística al Palau dels Marquesos i finalitzarà aquest octubre coincidint amb el dia de la salut mental (10 d’octubre) amb una segona instal·lació feta a partir de bocins de diferents realitats i experiències.

D’ara i fins el mes d’octubre es celebraran 2 jornades més on es tocaran alguns dels temes protagonistes que es podran trobar a la instal·lació d’aquest any del projecte de Les Meves Raons.

Som feliços

Hola hem dic Ramon, i estic molt conten i feliç als taller alba, perquè tenim uns monitors que aprenem                                                                     les coses que valen la pena ,i a valorar les coses importants.  

      

coses que em fan feliç

Mariona : em fa feliç tenir una amiga que ens comuniquem a través d'internet. També que vaig a veure el meu pare els dissabtes, que anem al bar i el meu pare ens paga el beure .Que tinguem salut

David:Estic molt bé quant escolto música a casa, paso un rato agradable. I una altra cosa que em fa disfrutar és el cinema: mirar una pel·lícula entretinguda.
També disfruto quant jugo a esports com el bàsquet, el futbol i el tenis

El que ens fa feliç a nosaltres.

El que a mi em fa feliç es el café.També menjar musculs per que m'agraden molt.Ferran.
El que a mi hem fa feliç es pintar o anar a passejar .Olga

La felicitat

El Ramon ens explica que ahir van vindre els de Barcelona i van tindre uns moments familiars molt feliços degut a que feie molt de temps que no es veien. Van fer una festa molt bonica on no va faltar la carn a la brasa regada amb la fabulossa Coca Cola acaban amb un exelent café de cafetera.També  va ser motiu de felicitat trovar-se amb los nens petits:Marc i Anna. També disfrute escoltant musica i sobre tot fumant moltisim.
Jo, Antonio, vaig disfrutar molt ahir per la tarde treien herva del petit jardinet.Trovo moments de felicitat escoltant musica de la radio que es molt distreta.

Petits moments de felicitat

Els meus petits moments de felicitat són:

- Els caps de setmana que vaig a Térmens a veure el meu pare.
-  Veure als meus familiars.
- Fer sortides amb els d'Airecel els caps de setmana.
- Veure  la pel.lícula de Sonrisas y Lágrimas pel DVD de casa.
- Quan vaig veure persones disfressades de Mary Poppins  i la del Molino al carnaval d'Agramunt.
- Escoltar la cançó de la Vida és Bella.
- Menjar sobretot a l'estiu el que el pare cull de l'hort.
- Quan vaig veure la Sagrada Família de Barcelona.
- Menjar cargols.

Moments feliços

Els millors moments feliços son la meva família i els meus companys.un dia que va vindre a Sanaüja el meu germà i la meva cunyada. També tinc moments feliços a Tàrrega on vaig a prelaboral amb monitors i usuaris.

Al Jordi també te moments feliços, amb la familia i amb companys i amics. 

També li agrada el bon menjar.

moments de felicitat

A mi els moments de felicitat que tinc és quan miro la televisió escolto la ràdio, quan em venen  buscar els meus
pares  a algun lloc també tinc felicitat quan arreglo algo que s'espatllat com per exemple un aparell electrònic.

també tinc moments de felicitat quan veig una  xicota que em saluda o algú que es comunica amb jo.

Manolo Garcia

"Pájaros de barro" es la cançó  que més m'agrada de Manolo Garcia. Anton

Guantanamera és la millor cançó

La canço "Guantanamera" me agrada perquè  dona amor y cariño y es mol dolça y fa senti jove y marchen les caboires i els problemes que  tinc. Rosa

Maria de les trenes de Salomé

Hola la meva canço és la Maria de les trenes de la Salomè es molt maca escolto la canco a la ràdio

estic tranquil·la i m'agrada molt. Mariona

Cançó preferida de la Pilar

La cançó que més m'agrada és la vida es bella cantat per la Gisela i els monjos budistes perquè el contingut de la lletra el trobo molt bonic i emotiu i em fa sentir bé. La vaig sentir fa uns dies.

Fins que surti el sol...

Hem escollit la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol que canta la orquesta Girasol.És una cançó que ha marcat la meva vida perquè em recorda la festa major del poble. Abans hi havia molt bon rotllo amb el jovent del poble i ara es totalment diferent perquè el jovent va a la seva bola.
Qualsevol dia es bo perquè surti el sol perquè m`ho passava molt bé en aquelles festes.

Espero que gaudiu de la cançó!!!!!
Agustí i Ferran

El nostre temps

Estem submergits dintre de un temps realment trepidant.A vegades poden pensar que no aconseguim adapta mos a les noves situacions però pot ser que no sigui una situació realment nova, per que cada època te les seves dificultats. Fico la cançó dels Dors, "El fi", perquè puguem reflexionar el que va suposar el canvi de la societat als anys seixanta. Eren uns temps difícils especialment per la joventut degut a la explosió de la musica i les noves costums socials de tot tipus. A vegades les sensacions negatives es van apoderar de la ment dels joves i es axó per que fico aquesta cançó que en certa manera reflexa la falta de un futur fiable.Lo que podem aprendre d'això és que la vida es renova cada dia.

Antoni H.
 

Cançó que m'agrada

He elegit la cançó STOP and STARE del grup musica ONE REPUBLIC  perquè  és una cançó cantada amb molta intensitat.I amb molta força. El soroll dels instruments està molt ben aconseguit.
La vaig escoltar per primera vegada  l'any 2008

David.

Records de la meva infància

Basket Case, de Green Day és la millor cançó perquè recorda la meva infancia que va ser una mica difícil.
Ramon P.

1a Jornada de Salut Mental Les Meves Raons

El proper dissabte 5 de març tindrà lloc a la Sala Joan Isant del Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega la primera d’un total de 3 jornades sobre Salut Mental que s’emmarquen dins del projecte Les Meves Raons. Un treball artístic que vol sensibilitzar la societat vers les malalties mentals.
La primera de les jornades porta per títol Com em veig? i tractarà el tema de l’autoetiquetatge i l’autoestigma en les persones amb alguna malaltia mental. Sovint la imatge que tenim de nosaltres mateixos està basada en com creiem que ens veuen els altres i en els estigmes que la societat ens atribueix.
La conferència anirà a càrrec d’ Edgar Vinyals, integrador social i director de l’Associació Oci Inclusiu Sarau.
Les Meves Raons és un projecte artístic que té com a objectiu difondre la realitat que viu una persona amb malaltia mental i conscienciar la societat de la necessitat de promoure la inclusió social. Aquest treball es va iniciar l’octubre de l’any passat amb una primera instal·lació artística al Palau dels Marquesos i finalitzarà aquest octubre coincidint amb el dia de la salut mental (10 d’octubre) amb una segona instal·lació feta a partir de bocins de diferents realitats i experiències.
D’ara i fins el mes d’octubre es celebraran 3 jornades diferents on es tocaran alguns dels temes protagonistes que es podran trobar a la instal·lació d’aquest any del projecte de Les Meves Raons.
Aquestes jornades estan impulsades per l'Associació Alba de Tàrrega, l'Associació Salut Mental Ondara Sió i el Centre de dia en Salut Mental de Tàrrega.

Així sóc jo, la meva imatge

Em dic Mariona i tinc el nas respingon. M'agrada anar a fer una beguda i anar al cinema amb els amics. Treballadora, alegre, dinàmica. Porto ulleres i tinc els ulls marrons i sóc parladora. M'agrada relacionar-me amb els meus companys. Sóc prima, però abans estava grassa. Em vaig aprimar fent esport, menjant verdura i anar a les saunes. En general sóc alegre i em poso de vegades trista si marxa alguna voluntària.
Sóc una mica alta, castanya.

Inauguració de la sala Joan Isant al Palau dels Marquesos

Ahir es va batejar la sala gran del Palau dels Marquesos amb el nom de Joan Isant, el desaparegut director de la Mútua Intercomarcal de Tàrrega que va ser un dels impulsors que aquest edifici fos ocupat per nosaltres, el Servei de Salut Mental de l'Associació Alba.
A l'acte hi van assistir nombroses persones (empresaris, amics, familiars, etc)i va ser molt emotiu. Durant aquesta darrera setmana el Xavi de l'equip de Prelaboral i Psall i el grup d'usuaris han treballat de valent als tallers pràctics per habilitar la sala, buidar-la, canviar les bombetes i posar-la ben bonica per celebrar aquest esdeveniment. Us deixem el vídeo de l'acte on podreu veure també com és el palau per dins.

Inauguració Sala Joan Isant, acte d'homenatge from associació Alba on Vimeo.

Com sóc?

Sóc alegre i una mica inquiet vull dir una mica trapella de cara als demés.
Amb companyia ,diu el refrany (dos son companyia, tres son multitud)
Sóc moreno i tinc un cos esvelt saludable.
Tinc els ulls marrons, però la meva mare els tenia blaus.
M'agrada llegir la lectura de missa .Els diumenges .Normalment tinc un bon comportament i afable .
I el que no m'agrada de mi es que em deixo portar pels sentiments.
Ens veiem aviat al bloc, arreveure!! Ramon

  

La nostra manera de ser

Hem dic Olga. No sóc gaire alta, m´agrada vestir bé i aquí al taller tinc amics.  Sóc simpàtica.
M´agrada aprendre coses noves.
Tinc els ulls marrons.
Soc una mica tossuda i em costa riure.

Presentació de la Pilar

Em dic Pilar Llobera Fabregat i em descriuré físicament: sóc alta, tinc el cabell ondulat, els ulls marrons i porto ulleres.
Sóc una persona tranquil.la, més aviat tancada, pacient, simpàtica i bona amiga.
El que m'agrada més de mi és que em costa molt enfadar-me i física que sóc alta i el que m'agrada menys de mi és que em costa expressar el que penso i el que sento i físicament que tinc sobreprès.

Tal com em veig

Soc d'una estatura mitjana tirant a baixa, amb una mica de sobrepès. Tinc el cabell canós i calvície incipient.
Vesteixo d'una forma clàssica, encara que m'agradaria fer-ho d'una forma elegant. Soc cordial i amable, també em considero una persona propera,però soc una mica massa tancat

Soc moreno, xarraire, amigable, respectuós. Faig metro vuitanta, calço un quaranta-sis, tinc una mica d'obesitat, simpatic, tinc els ulls marrons, les mans grans, porto un pircing, m'agrada vestir mes o menys bé, no soc gaire rialler, amic dels seus amics.

Així sóc jo

Sóc un noi simpàtic i si ha de fer un favor a un amic l`hi faig. Però també m'agrada ser compensat. Si algun dia m'he l'ha de fer a mi també bec un detall que te.Els uns ens hem de ajudar amb els altres, perquè som companys· M'agrada aprendre informàtica  amb l`Anna.Sóc alt.Soc generós.Sóc tossut. Parlo molt de diners i tabac.Porto dos arracades porto tres forats en cada orella

Descripció del David

Em dic David Caba, sóc de Linyola i tinc 29 anys.Sóc alt, tinc els ulls marrons, i tinc alguns cabells blancs.

Normalment porto roba esportiva( xandal) i m'agrada mirar per la tv esport i practicar-ne també.

Crec que sóc humil i pacient i no tinc un caràcter massa fort.

M'agrada escoltar música. 

Aprenem a fer servir l'iPhone!

Des de fa uns dies que en els tallers de comunicació hem començat a fer servir una nova tecnologia que de moment ha agradat molt a tothom: l'iPhone.

És un telèfon mòbil normal, però que té moltes possibilitats i és molt fàcil de fer servir.
De moment l'estem utilitzant per a gravar-nos entre nosaltres i aprendre una mica el llenguatge de la imatge. Arran d'aquesta experiència els usuaris del grup de prelaboral han escrit una reflexió sobre l'ús de les noves tecnologies i de la importància d'aprendre a fer-les servir.


Us ensenyem algunes fotografies dels usuaris fent servir l'iphone.

Les noves tecnologies per Anton G.

Les noves tecnologies ens ajuden  a  comunicar a traves de internet a  temps real i enviar  fotografies  a traves del  telèfon. També ens pot servir per escriure una carta i tenir resposta al mateix moment, enviar fotografies  i enviar  vídeos .

La importància de les noves tecnologies per Pilar

Cada vegada més són més importants les noves tecnologies per: comunicar-nos, enviar documents, fotografies perquè es va modernitzant tot a gran velocitat i d'any en any tot es va millorant i hi ha més competència amb marques i qualitat.
S'està convertint en una eina imprescindible en segons quins tipus de treballs i en les persones que treballen en comunicació i tots aquells que en saben o estan disposats a aprendre. Els adolescents i nens ja comencen a fer servir internet i el mòbil cada cop més aviat ja que tot ha crescut a un ritme molt accelerat.
Jo ara a Prelaboral estic aprenent a enviar correus electrònics, a fer servir internet on pots trobar tot tipus d'informació, a fer servir l'i-iPhone i ho considero important per a estar actualitzat i per a desenvolupar noves habilitats.

Endavant amb les noves tecnologies!!! per Joan i Jordi

Les noves tecnologies ens serveixen per cercar informació de qualsevol tema que ens pugui interessar. Axó per el que fa referència a internet.També hi ha la telefonia mòbil que ens serveix per estar comunicats en tot moment.
Ara en aquests dies, estem fent una activitat referent a les noves tecnologies,es tracta de fer un vídeo gravant amb un iPhone, ja veurem com ens sortirà.
Ens agrada molt practicar amb les noves tecnologies.

Cartes per internet per Mariona

Faig servir internet per enviar-li missatges a la meva amiga. Les cartes per internet en serveixin per escriure amb la gent. Abans feia servir les cartes amb paper i ara faig servir l'ordenador .És més comodo.

Les noves tecnologies per David i Agustí

Pels dies que corren és fonamental i bàsic saber fer servir l'ordenador.Les portes que se'ns obren són més grans Per això , nosaltres al grup prelaboral tenim dos dies d´ informàtica per setmana..
També es important saber fer anar  el trípode
El divendres tenim una classe de comunicació audiovisual .

Per fer un reportatge vam fer servir el  iPhone , però esperem per més endavant tenir una càmera se vídeo.
Als dies de avui en dia sembla que, tothom necessita portar mòbil i enviar-se missatges.
Internet també es imprescindible per buscar i trobar allò que vols de la forma més ràpida possible.
Amb aquests canvis, amb l'ordenador podrem fer-ho tot  des de casa.

Innovacions tecnològiques per Ramon i Antoni

Dintre de les noves tecnologies i ha una gran quantitat de possibilitats de fer diferents activitats de tota mena. És important estar al dia de les actualitzacions tecnològiques per tal que puguem realitzar le snostres activitats diàries.Fins arribar al punt de fusió entre empreses que les gestions que porten a cap es duguin a terme correctament. 

Dóna la volta, del residu al recurs

Al Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega s'ha muntat una exposició sobre el reciclatge dels diferents tipus de residus per conscienciar a la gent de la importància que té el reciclatge.
Hi ha sis mòduls. Els cinc primers són d'un color diferent que identifiquen cada un dels residus.L'últim és una pantalla interactiva on mostra en diferents àmbits el que és més correcte per no generar residus.
El mòdul marró és el de la matèria orgànica: menjar i es crea adob per la terra i biogàs.
El verd és el del vidre el qual reciclant s'estalvia molta energia. Exemple: reciclant una ampolla de vidre és com una bombeta de 1000 W durant 4 hores.
El blau és el del paper el procés del qual és triturar el paper, s'afegeix aigua i es torna a premsar i s'obté paper reciclat i així es tallen menys arbres.
El groc és el del plàstic on es separen bricks , plàstics, llaunes.El benefici és reduir el consum d'energia i aigua i el volum de residus.
El gris és el mòdul de la resta i bolquers, electrodomèstics, ordenadors, compreses que és més difícil de reciclar.

Pilar

Documental "Diferents" del grup El Caliu

Fa 3 anys un grup de persones de l'entitat Grup Caliu Iniciatives pel Lleure visiten diferents espais (trinxeres, refugis, bateries, pobles bombardejats...) i realitzen activitats per a exercir el dret a recuperar la Memòria Històrica.

Arran de totes aquestes visites els va començar a créixer l'interès per conèixer la seva pròpia memòria històrica i denunciar tot allò que van patir les persones amb discapacitat intel·lectual i malalties mentals en determinats períodes històrics com el nazime alemany i la dictadura franquista. Per tal de comparar-ho amb la discriminació o estigmatització que pateixen aquestes persones actualment.

De tot aquest procés n'ha sorgit un documental on hi han col·laborat algunes persones amb discapacitat intel·lectual del Grup Caliu. S'hi han inclòs entrevistes personals i reflexions d'experts que ajuden a entendre el present. Esdevé un document de denúncia i sensibilització per la societat, per trencar mites, prejudicis, estereotips, per canviar actituds que promoguin un canvi social, cap a una societat inclusiva i igualitària. Aquest documental vol ser al mateix temps un homenatge a totes les víctimes de la violència i l’oblit. "Volem sensibilitzar, volem recordar , avui i demà, a totes aquelles persones que van patir per ser “diferents”, perquè no es torni a repetir mai més".

S'ha creat un blog per a promocionar el documental: http://documentaldiferents.blogspot.com/

Els hem enviat un mail felicitant-los per la iniciativa i convidant-los a venir a Tàrrega a presentar el documental. També seria interessant intercanviar punts de vista i experiències amb el nostre grup de Prelaboral de l'àrea de Salut mental, ja que que també ells comencen a fer els seus passos en el món de la imatge. Esperem notícies, ja us anirem informant. 

Parlem sobre l'agraïment - GRÀCIES!!!

Cada dilluns anem a la biblioteca de Tàrrega i llegim una mica els diaris. Per una banda és una forma d'estar al dia de l'actualitat del món i també del que passa a prop de casa nostra, i per l'altra obliga al grup a estar concentrat en una cosa concreta, a saber resumir una notícia després d'haver-la llegit i a trobar el què, el qui, el com, el quan, el perquè i l'on de cada notícia.

Doncs dilluns passat ens va cridar l'atenció una carta al director que va enviar un noi on agraïa a una persona haver-li tornat la cartera amb els diners que havia perdut. Això ens va portar a parlar sobre l'agraïment i vam decidir que una bona manera de començar el blog seria escriure un petit text d'agraïment a tothom que ens ha ajudat a la vida.

I per començar us agraïm que ens llegiu a partir d'ara!

Agraïment Pilar

Agraeixo al meu pare tot el que ha fet per mi i sobretot des de la mort de la mare la qual fins que morí em va ajudar molt a tirar endavant i a fer-me adonar de la realitat tot i que jo no n'era conscient.

Des de la mort de la mare el pare m'anima molt a que afronti els canvis i a acceptar la realitat amb la malaltia mental tot i que em resulti difícil.

La família també m'ha donat molt suport.

També als monitors de prelaboral que m'estan ajudant a expressar els meus sentiments.

La Neus també m'ha ajudat molt i m'ajuda així com la Miriam ja que hi tinc molta confiança i ens hem fem molt amigues.

Finalment vull agrair tot el que han fet per mi la Pepita Sanjuan de Cubells quan anavem de viatge i la Carmina Pastó de Bellvis i les dues m'animen molt.

• Agraïment del Ferran (escrit pel David)

El Ferran està molt agraït al seu pare, perquè "sempre m'ajudava quant estava malament". El pare li deia què es prengués les pastilles. "El pare era molt simpàtic i anàvem a caminar junts. Erem molt amics.Un cop em vaig fer mal a una cama i el ós se'm va sortir i em va ajudar al pare."

• Agraïment del David

Jo estic agraït a la meva família, perquè sempre m'ha vingut a visitar a l'hospital.

També estic agraït a ma germana, perquè sempre em fa fer coses i estar més actiu i no està tan a casa. M' acompanya amb cotxe als llocs.

Quant era petit , jugàvem a fet i amagar i vaig caure a una roca .Em vaig fer un trau i una parenta què es diu Noemí em va veure a l'instant i em van portar a casa. Em van portar a un metge i em va posar punts.

• Agraïment Agustí

A mi la persona que m'ha ajudat més és el meu germà i la meva mare i el meu tiet i pare. Gràcies als professionals. Molt agraït als consells donats pel meu amic Antonio Heredia.

• Agraïment Jordi

Estic molt agrait a tota la meva familia sobretot a les meves germanes i germans i la meva gran mare al cel sigui. I tambe a tots els professionals que durant tot aquet temps m'han ajudat, gracies.

I tambe gràcies a les amistats fetes als centres de dia i gracies als amics fets al taller Alba de tarrega amb qui es pot confiar.

• Agraïment Mariona

Donem gracies al pare i la família per ajudar-nos a fer les coses. Donem gracies per aquell dia que ens van ajudar a trobar la cartera perquè l'havia perdut. També estic molt contenta de tenir la meva amiga i no ens es barallem som molt amigues. Dono les gracies.

• Agraïment Rosa

Des d'aqui vull donar les gràcies als meus pares perquè m'han ajudat molt, portant-me als metges i a molts llocs, i a les amigues Merche i Teresina que m'han donat molts bons consells donant-me ànims. També al meu germà que em deia el que havia de fer i com havia d'actuar

• Agraïment Joan

Jo voldria donar les gràcies als monitors del prelaboral perquè,penso que fan una gran tasca i tenen una gran paciència per aguantar-nos les nostres neures i impertinències. Fan una feina que no es fàcil de dur a terme.

• Agraïment Ramon i Antionio

M'agradaria donar les gràcies a tots els amics que més han estat al meu costat. També vull recordar especialment als monitors de l”ASSOCIACIÓ ALBA” que hem tingut una bona amistat amb

tot el grup,que ens han aconsellat ,que hem anat aprenent .

• Agraïment Anton

Voldria donar les gràcies al meu pare i ala meva mare per donar-me la vida. I ales meves germanes sobretot a la meva germana Maite per donar-me estada a casa seva .

Gràcies als professionals del taller Alba, perquè cada dia aprens coses noves com per exemple aprendre navega per Internet.

• Agraïment Olga

Jo estic agraïda i dono gràcies al meu germà i tiets en apoiar-me en aquests moments difícils .

Temps enrera vaig tenir una depressió forta i els meus pares i d´altres persones ,juntament amb una psicòloga, em van ajudar a superar aquest mal moment.

Els hi he estat agraïda sempre.

• Agraïment Ramon F.

Estic agraït a molta gent sobretot als pares i als germans, perquè han fet molt per mi, m'han ajudat molt i també m'han fet molts regals. Considero que la família és una cosa molt important i que per això estem per ajudar-nos els uns als altres.

Segona edició del certamen ESPOT

Aquest any hem fet tard, però l'any vinent hi hem de participar! Estic parlant de l'Espot, una iniciativa creada pel servei de Prelaboral Entrem-hi del Club Social el Turó i el Centre de Dia del CSMA de l'Alt Penedès. Es tracta d'un certamen per fomentar la creació audiovisual dels usuaris de serveis de salut mental de Catalunya. Aquest és el segon any que s'organitza i el lema ha estat: Les fortaleses de les persones amb problemes de salut mental:un punt de vista positiu. 

Aquests són els 3 espots guanyadors: 

1r premi : Associació AMPANS de Manresa

2n premi: Associació AREP de Barcelona

3r premi: Servei Prelaboral Entrem-hi de Vilafranca i Centre Mèdic psicopedagògic Osona amb "No som tan diferents". 

A vosaltres quin us ha agradat més?

Sortida d'esports

En David és un dels esportistes del grup. A banda d'això li agrada molt el periodisme i per això li hem demanat que escrigui alguna notícia sobre alguna activitat esportiva en què ha participat.

"L'anterior dissabte dia 30 de gener, diferents centres i associacions de salut mental ens vam concentrar a les Borges Blanques per disputar un campionat de ping-pong .
Ens van dividir en grups , i vam fer una lligueta ; amb grups de 5.
Potser no vaig disfrutar massa, per la meva part. Se'm va fer una mica pesat .
Tot i això vaig guanyar els 4 partits sense massa dificultat."

David